Ahir varem anar Aimon, Ana i jo a la XVI cursa a peu al raval-gandia, una carrera de 10 km on hi havien més de 1000 corredors. Allí ens vam presentar els tres per a agarrar-nos la carrera en calma, que ha estes altures de la temporà no està la cosa per a tirar coets, però al final de calma res, ens va agarrar el nervi a Aimon i a mi, adelantant gent i corrent a 4 min/km, fins que al km 8 ens vam cruzar en Ana que anava per el km 6 i en compte de seguir cap a la meta, vam pegar la volta i decidirem acompanyar-la durant el que quedaba de carrera, al final en compte de correr 10 km vam correr 12km.
En conclusió, quan vages a una carrera i vulgues agarrar-teu en calma i Aimon està per allí dient el mateix, no vages darrere d'ell que pot agarrar-te algo (els piques son els piques).
Per cert, la carrera super guapa, corrent per el carrer major, per el prado, per baix del pont del passeig germanies....i un ambient molt bó, amb gent al carrer mirant per tots llocs.
